El passat dilluns 26 de gener de 2009 vam celebrar el 6è debat del Fòrum sobre la recerca i la innovació a l'educació secundaria.
El Sr. Antoni Romero, coordinador de Fundació Tr@ms, ens van mostrar experiències pràctiques d'innovació i ús de les TICS a les aules, en un projecte col·laboratiu entre escoles d'arreu de Catalunya.
A la segona part de la xerrada, el Sr. Sebastián Barajas, de la empresa Learningworks, va donar la seva opinió sobre com es pot aprofitar el que diuen les ciències cognitives actuals per desenvolupar un model educatiu on la transferència de l'aprenentatge sigui més eficaç.
Desprès de la xerrada es va obrir un debat on es van esmentar qüestions relacionades amb el problema de la motivació del professorat , l'aprenentatge mitjançat projectes, l’alumne com a centre de l’aprenentatge i no d’ensenyament, la funció socialitzadora de l'escola, el treball de recerca com activitat engrescadora o, sobre la defensa de la literatura com assignatura.
Us convido a continuar opinant.
Acta del debat
martes, 3 de febrero de 2009
Com podem implementar eficaçment Bones Pràctiques en innovació a l'Escola? | Com podem innovar aprofitant el que ens ensenyen les ciències cognitives?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Vostè va dir i citant a un tal E.L. Thorndike, que la transferència de l’aprenentatge depèn estrictament de "elements idèntics" en les situacions d’acompliment. Això vol dir que les habilitats i/o beneficis que es generen p.ex. jugant escacs, on es treballa la presa de decisions, l’abstracció, la capacitat de concentració, ... no es transfereixen a altres activitats com per exemple les matemàtiques?
ResponderEliminarQuan va dir que llegir Tirant lo Blanc era irrellevant i una pèrdua de temps per als estudiants de secundaria, no sé si es referia qualsevol llibre de literatura o tant sols a aquest. De totes maneres, no creu que llegir ens ensenya a crear judicis i opinions pròpies? Que llegir alimenta la nostra capacitat de crítica, ens fa més tolerants i desperta aficions i interessos nous perquè ens posa en contacte amb gent, llocs i costums que desconeixem? No podem aprendre història, economia o sociologia llegint literatura?
ResponderEliminarSebastian Barajas: Resposta als dos comentaris.
ResponderEliminar1.- El fenomen de la transferència de l’aprenentatge diu exactament això. I la interpretació es correcte, jugar a escacs ensenya a prendre decisions per jugar millor a escacs però que no son directament transferibles a altres situacions. De fet hi a un experiment molt curiós amb escacs i es que les persones aficionades a resoldre el problema de escacs del diari, sobre el paper, tenen moltes mes dificultats per resoldre el mateix problema sobre el taulell. Es a dir, si una persona que cada dia resol el problema de escacs al diari en 2 minuts, quan se l’hi posa el mateix problema sobre el taulell, tarda entre dues i tres vegades mes temps a resoldre’l. Amb les matemàtiques es el mateix. Sobre tot per que s’ensenyen fora de context. Es a dir, un noi que aprèn a fer derivades es incapaç de resoldre un problema que demana fer una derivada, si no ha fet mai cap tipus de problema semblant i no se l’hi diu que la forma de resoldre’l es fent us del càlcul diferencial. Totes les investigacions que es fan porten sistemàticament a la mateixa conclusió. Mal que ens pesi, la evidencia es molt forta en aquest sentit i la hem de acceptar. Tot i que si l’acceptem posem en crisi tot el model educatiu actual!
2.- No tinc res en contra del Tirant lo Blanc. Lo que dic es que es molt difícil treure profit a tot allò que es fa per obligació i en contra dels interessos de la persona. El esperit crític, la capacitat de prendre decisions, i tot lo que vostè argumenta s’aprenen vivint la vida, no llegint. Vostè creu que una persona tancada a casa i llegint tot el dia seria un model a seguir?. La lectura es part de les possibles activitats de una persona a la vida però l’acció positiva es la que de veritat ens desenvolupa com a persones, en contacte amb la realitat i amb els demes. Tenim un mite molt estes de que una persona es millor persona quan mes s’acosta al perfil de un intel•lectual. I això no te cap base, mes que els valor de una determinada classe social. Per desgracia el nostre sistema educatiu pretén formar als nostres fills com a “petits” intel•lectuals del segle XIX. Quan estem en el segle XXI, en una societat molt complexa, i fins i tot malalta, a on es demostra que les receptes del segle XIX no han servit de gaire.
Professor de secundària
ResponderEliminarDe la innovació a Tirant (i viceversa)
Estic convençut que tots els que vam assistir al debat del dia 26 de gener compartim els objectius del fòrum: promoure els suports a la recerca per als alumnes de secundària, i promoure també la innovació en l’educació. Tots, assistíssim al debat com a representants d’institucions educatives, en tant que membres de fundacions de suport a la recerca, o com a professors que trepitgem aula. Un element que ens va portar a punts de vista no coincidents va ser Tirant lo Blanc. Tirant lo Blanc o la lectura dels clàssics. Tirant o la literatura. Tirant o la lectura. Justament Tirant! ¿Qui ho havia de dir, abans d’agafar l’ascensor i d’entrar a la sala? O no?
Personalment, no comparteixo algunes de les afirmacions que es van dir en el debat. Primera: aquella d’un ponent que després d’haver insinuat que tots els professors, siguin de la disciplina que siguin, haurien de saber les matemàtiques de batxillerat, afirma a continuació que no pensa llegir mai Tirant lo Blanc. Segon: estic en desacord i penso també que és un mal plantejament donar valor en públic al fet que algú dels assistents, estant unes setmanes amb alumnes de batxillerat, en un projecte educatiu –segurament que amb tecnologies avançades, amb molts elements atractius fora de l’abast dels nostres centres-, sentís dir entre els nois que no els agradava de llegir Tirant. Entre un projecte innovador, tecnològic, potent i participatiu, qui dirà que s’estima més la lectura obligatòria d’una novel•la cavalleresca medieval? Em sembla que no ens pot portar a enlloc plantejar les coses de l’educació a través d’aquest tipus de formulacions.
Exactament el diumenge de la mateixa setmana del debat, vaig veure per TV3 la notícia referida a la final del First Lego League (concurs de robòtica amb peces de Lego) que es va dur a terme a CosmoCaixa. Els qui vam participar al 1r Simposi d’Innovació Educativa (INNED1, CosmoCaixa, 23-24 de gener) ja sabíem de què anava la notícia perquè Montse Bover, professora i organitzadora d’aquesta iniciativa, l’havia presentada en públic. Al final de la notícia de TV3, dos nens expressaven la seva opinió: un, el primer, venia a dir que trobava molt interessant i motivador la construcció dels robots; l’altre, el segon, venia a dir que aquesta activitat era el futur i que la literatura era el passat. Ja hi tornàvem a ser! Contraposar la innovació, la tecnologia, la robòtica o la recerca científica a la literatura. Jo diria que la frase que li va sortir al nen de cara al micro no era de collita pròpia sinó recollida de l’ambient. Sis dies abans havia succeït una cosa semblant entre professionals i experts interessats a promoure la recerca i la innovació, reunits en fòrum...
Estic d’acord en les paraules de l’opinant anònim que fa el segon comentari, una mica més amunt que el meu. Estic d’acord, pensant en Tirant i els altres personatges de la novel•la, en aquestes paraules de Jaume Cabré: “El que canvia al llarg del temps, no són els sentiments dels personatges, sinó la manera d’explicar-los. Ço és: que tenim literatura pels segles dels segles”. Em preocupa que s’estengui tant la desconfiança cap a la literatura en relació amb uns altres aspectes educatius que es perceben com a més efectius i necessaris per a la vida dels ciutadans. Diria que ens toca d’eliminar el plantejament d’oposició i trencament; cal buscar punts de contacte. O com vaig sentir a l’INNED1, en boca del matemàtic Anton Aubanell, que és convenient de fer apostes educatives multimodals. Deixeu-me aplicar-ho a l’educació dels nostres adolescents i joves: es necessita de tot. Robots i novel•les; construcció i comprensió.
La revista Cavall Fort, publicació que busca distreure a través de la lectura de contes i còmics, informar sobre temes d’interès i crear joves lectors, publica en el seu darrer número (1117, febrer 09) un bon reportatge sobre el concurs First Lego League. Fer llegir i divulgar la innovació. Contes literaris i còmics reconeguts, al costat d’informar sobre una iniciativa excel•lent en pro del treball en equip i de la construcció tecnològica. Per una altra banda, adolescents i joves que esperen el dimecres per seguir amb atenció el quèquicom del C33, s’ho passen bé i també aprenen tot llegint. Llegint en lectura lliure (Harry Potter, El senyor dels anells, La pell freda); o en lectura prescriptiva (literatura juvenil, Rodoreda, Tirant).
Sobre la resposta del senyor Sebastián Barajas, he de dir que em costa de replicar-la. Primer, perquè hi ha una mica massa de broma i caricatura (la referència a la persona tancada llegint tot el dia; la imatge que rebem en llegir l’etiqueta de petits intel•lectuals del s. XIX; aquesta societat malalta que no sabem a què vol l’autor que l’associem). Segon, perquè hi ha unes observacions que ens portarien massa lluny (això d’aprendre per obligació, en contra dels interessos de l’alumnat; que la lectura literària és d’intel•lectuals) i ens allunyaria de trobar punts comuns. Tercer, perquè el fòrum no és de lectura i literatura. Les múltiples virtuts de la lectura entre joves i grans és tema d’un altre lloc; i també les dificultats, èxits i fracassos, del seu pas per les aules.
Som molts els professors que apostem per fomentar la recerca i la innovació, que veiem amb bons ulls, per exemple, el treball de recerca de batxillerat (i les altres oportunitats d’aprendre fent recerca a l’ESO) i que pensem que són molt adequades i necessàries les ajudes externes en pro d’aquesta recerca. Aliats com la fundació Ersília i el bloc COMSOC, el portal Recerca en acció (AGAUR), el portal EDU365.CAT, el projecte Argó (UAB), la iniciativa InvesJove de les comarques del Pirineu, entre altres, cada dia tindran més rellevància perquè una bona recerca escolar ha de tenir més d’una ajuda. Som molts els professors que estem convençuts que el treball per projectes anirà avançant com a bona metodologia en l’educació secundària, que les bones pràctiques s’aniran escampant, que costa molt d’innovar i –tal com va dir Antoni M. Romero- cal que la innovació sigui eficaç per a la qualitat educativa i els resultats acadèmics. Cal validar les bones pràctiques innovadores. A més, tal com va presentar Xavier Kirchner, cal potenciar també la innovació en les metodologies de l’aprenentatge a través de programes de televisió convencional i per internet.
Per tant, penso que és contraproduent posar en qüestió, una i altra vegada, el saber fer dels centres i dels seus professionals. Els canvis s’han de fer amb decisió però amb pausa. A més, crec que no podem compartir amb eficàcia i conjuntament els objectius del fòrum si la defensa d’aquestes iniciatives es fa en contraposició, per posar un exemple, de la lectura literària a les aules. Els nostres alumnes, nadius del món digital, capaços de realitzar de manera simultània més de dues i tres activitats, necessiten també la compensació equilibrada d’una activitat que demani una concentració metòdica durant una llarga estona. La lectura.
Un exemple. El curs passat vaig tenir a classe dues alumnes. Cursaven el batxillerat científic. A 2n, ambdues han acabat amb èxit un treball de recerca sobre modificació genètica. A continuació adjunto un fragment de cadascuna d’un comentari seu redactat a la meitat de la lectura de Tirant. Recordem que es tracta d’una lectura obligatòria, per tant no es rema a favor dels gustos de l’alumnat. Com podreu veure, a més, amb el prejudici ambiental de lectura difícil. Però recordem també que els nois i noies de 17 anys en llegeixen una versió actualitzada. Tinguem en compte que el professorat hi participa en la introducció i el guiatge de la lectura. En definitiva, les reticències que comporta el terme obligació i els prejudicis ambientals es poden superar. Vet aquí els fragments:
“Tirant lo Blanc és una novel•la que m’interessa molt. En un primer moment, pensava que seria molt més difícil de llegir i que aniria a poc a poc, se’m faria pesada. Ara sé que és entenedora i conté moments graciosos o entretinguts. La veritat és que no sabria dir quin aspecte del Tirant m’agrada més ja que tots els trobo bons. La novel•la deixa que coneguis molt bé què era ser un cavaller i com era la seva vida. També et deixa veure la formalitat que es tenia en aquella època i com era la vida militar i social. Joanot Martorell va crear una novel•la fantàstica basant-se en fets reals i històrics, alguns que ja coneixia i d’altres que no, i per tant, això també ajuda a tenir més coneixements. Abans de començar a llegir, pensava que la part de batalles o de lluita era la que menys m’interessaria. Això no és així però tampoc és la que més m’agrada. Potser, la part que més m’atreu és la del món cortès i l’amorós. Els fragments que més m’han interessat han estat els que relataven algun enginy com, per exemple, els ja explicats."
"Per ara “Tirant lo Blanc” m’està sorprenent bastant. La veritat és que no esperava trobar aquest interès per la novel•la, pel que me n’havien dit anteriorment. No puc destacar res en concret de la novel•la ja que crec que és un conjunt que no pot ser separat. Trobo que Martorell sap combinar a la perfecció les escenes més cavalleresques amb les més socials i històriques, i finalment amoroses."
Una proposta. El programa quèquicom, del C33, ha demostrat que, a més de ser un excel•lent programa de divulgació i motivació científica, és oportú. Fa dues setmanes, el programa dels polls, va tenir una gran audiència entre les famílies catalanes amb fills en edat escolar (gran encert de recomanar el programa des de les escoles). La setmana passada, vam tenir un programa especial, i més llarg del compte, i que va ser magnífic, dedicat al temporal de vent del 24 de gener. Doncs bé, proposo que, ara que s’acosta Sant Jordi, es pugui fer un programa dedicat al Tirant. A la novel•la Tirant i la ciència. Tres pistes: les magranes incendiàries (química, capítol 10); l’ardit del mariner per atacar una nau genovesa, amb un joc de cordes i la força d’un argue (física i tecnologia, capítol 106); el joc de miralls que utilitza la Viuda Reposada per fer creure a Tirant el que no és (física, capítol 283). L’equip d’experts del programa segur que en trauria molt suc. Científic i literari. Lliçons i experiments a la pantalla.
Xavier Kirchner: ficant cullerada ...
ResponderEliminarCom a co-pare del programa de divulgació QuèQuiCom, agraeixo els comentaris i els suggeriments que s’han fet en aquest blog. Els faré arribar a la resta de l’equip.
Quan en Jaume Vilalta i jo vàrem dissenyar al programa, un dels objectius principals era estimular la curiositat de la nostra audiència. Tots dos teníem clar que la pèrdua de la curiositat entre les noves generacions és un dels grans problemes amb els que s’enfronta la nostra societat. No únicament la “curiositat activa”, la que ens porta a alguns a intentar esbrinar què hi ha “sota la tapa dels motors” d’allò que ens trobem al davant en la nostra vida de cada dia, sinó també la “curiositat passiva”, el “no m’expliquis el que penso que no entendré”.
Si us fixeu, els reporters i reporteres del QQC no van d’”enterats”, no en tenen ni idea del que han d’explicar al reportatge, van simplement de curiosos, pregunten als experts, als que tenen els problemes, ... i fent-ho aprenen i, el que és important, s’ho passen bé. Pregunten també al “savi” que tenim al plató, qui explica conceptes complexos amb models que es poden tocar amb les mans, que es podrien construir a casa o a qualsevol laboratori d’institut. Mai fem servir animacions digitals ni tecnologies sofisticades.
Tota aquesta llarga disquisició va en la línia de defensar que el que pretenguem ensenyar als joves ha complir dues condicions: tenir un objectiu clar i ésser vist com a proper.
Jo també estava com a oient a la sessió del Fòrum que s’està comentant en aquest blog, i estic més d’un 100% d’acord amb el que va dir en Sebastià Barajas. Penso que la seva visió “des de fora de la capsa” és més que encertada.
Em deixa perplex la defensa aferrissada que es fa en aquest blog sobre la conveniència de tenir “Tirant lo Blanc” com a lectura obligatòria, de veritat us ho dic.
D’acord que no és una mala obra, faltaria més, d’acord que pot agradar a un o a mil joves, ... Reconegueu però que no és una obra “pròxima”, no és una obra que “enganxi” perquè el que els passi als personatges desperti en els joves un sentiment íntim de sintonia que els faci vibrar, els faci llegir el llibre en una nit, i al dia següent anar disparats a la biblioteca a buscar un altre llibre. Això és el que va dir en Sebastià i no cap altre cosa.
Quin és l’objectiu de les lectures obligatòries per a uns joves que de natural no agafen un llibre ni que els matin? despertar el gust per la lectura, no és aquest l’objectiu?.
Dir que el millor llibre per a estimular el gust a la lectura no és el Tirant no és anar contra la literatura ni res que se li sembli, és simplement dir en veu alta una cosa que, al menys a mi em sembla fora de tot dubte, i és que n’hi ha un munt de millors per a aconseguir aquest objectiu. Un munt de millors perquè, potser no son “uns clàssics”, però son més propers al que els joves senten com seu.
Crec que no es tracta de posar en contraposició “projectes innovadors, tecnològics, potents i participatius” i “lectures obligatòries de novel•les cavalleresques medievals”, com es diu més amunt, penso que aquesta és una visió incorrecta del tema.
Moltes vegades confonem el “què” volem obtenir amb el “com” ho fem. Si tenim clar el “què” sempre hi ha una forma, que és canviant en el temps, de trobar el “com”. Buscar aquesta forma canviant és precisament el que se’n diu “innovació”.
Sebastian Barajas.
ResponderEliminarcrec que la opinió d’en Xavier i la meva posen de relleu la distancia que hi pot haver entre el mon educatiu i la societat civil. Tenim idees ben diferents sobre les necessitats que tenen el nostres fills i les nostres organitzacions i els objectius finals de l’educació. Crec que John Adams, segon president dels USA ho va expressar molt be. La educació te dos objectius fonamentals, un es aprendre a guanyar-se la vida, l’altre es aprendre a viure una vida plena i feliç. Sobre el primer tema “guanyar-se la vida” es pot ser bastant objectiu en el sentit de que nomes hem de anar a les empreses i organitzacions que contractaran a les nou professionals i demanar-li que necessiten per els seus processos productius. I educar al joves en el esperit emprenedor de crear noves empreses i innovar en les actuals. Sobre viure una vida mes plena i feliç, això si que es un tema mes opinable i per tant qualsevol te dret a definir que creu que es una vida plena i feliç, però lo que no te dret es a imposar-ho als demes. Hi a gent que creu que es bo resar el rosari, altres llegir el Tirant lo blanc i als clàssics, i altres fe ioga i meditació. Per tant crec que si separem els dos mons, el de preparar per el mon professional i el de educar per una vida feliç pot ser ens començarem a entendre millor entre els professors i els professionals.